Reflexions d'un ginecòleg

En aquest blog pretenc donar explicacions i compartir comentaris de fets i coneixements que molt sovint estan mal interpretats o poc explicats dintre del camp de la Ginecologia i Obstetrícia. Lògicament són les meves interpretacions i per això poden ser exposades a rèplica. Us animo a fer-ho i poder mantenir un diàleg constructiu.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Que fer amb les malformacions?


"El metge que sigui responsable de l’assistència d’un pacient s’haurà d’abstenir d’exercir funcions de perit, jutge-instructor, forense o similars en la mateixa persona." (Codi deontològic).

A les consultes d’obstetrícia sempre es fa un seguiment prou acurat per saber si un fetus creix i es forma correctament, i quasi sempre tot és correcte. Però a voltes això no és així i pot haver-hi malformacions i aleshores cal decidir què fer.

Moltes parelles tenen molt clar, ja abans de l’embaràs, què volen fer en cas que hi hagi algun entrebanc. Pot ser que la parella progenitora vulgui deixar la decisió en mans del metge. Sigui com sigui es crea un dilema:

1.- És prou important la malformació com per alterar seriosament la vida del nadó? Cal realment prendre mesures?
2.- Què entenem per una malformació prou seriosa? Tot s'hi val?
3.- Què pensa la parella de l’avortament? I el metge, ha de tenir cap criteri al respecte?

Segurament hi ha més preguntes, però de moment em referiré a aquestes.

La importància de la malformació depèn del que cadascú estigui disposat a aguantar. Molt sovint no hi ha referent i s’exposa: volem avortar, perquè quan nosaltres no hi siguem, qui és farà càrrec d’ell? Aquesta frase és difícil de contestar ja que molt sovint ningú sap l’abast d’un procés abans de nàixer un nen/a. Ningú sap amb quina virulència es manifestarà la malformació.
Altres cops no hi ha problema, ja que sabem del cert que la malformació i la vida extrauterina són incompatibles.

La segona pregunta és la més difícil, ja que, segurament, depèn més de les creences d’un mateix, el grau de cultura i la seva voluntat de seguir o no amb l’embaràs. Amb això el "tot s'hi val" és molt variable i possiblement cal recórrer a un codi deontològic d’un mateix per saber que cal fer.
De totes formes el codi deontològic del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) diu: "El metge ha de respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient, fora del cas que s’entrés en conflicte amb la Declaració Universal dels Drets Humans, i ha d’evitar que les seves pròpies condicionin la capacitat de decisió d’aquell".
 
La tercera és clau, perquè el metge sàpiga la manera com ha d’exposar els fets. El metge no ha de tenir cap criteri sobre l’avortament. Ell pot practicar avortaments o no, però no ha d’incitar a l’avortament, ni reprovar-lo. El codi deontològic del COMB ho deixa ben clar: el metge ha d’exposar clarament els fets i explicar totes les possibles sortides. El metge no ha de prendre part, ni aconsellar. Ha d’informar clarament, i en aquesta informació ha de tenir en compte les seqüeles psicològiques que poden restar als pares i sobretot a la mare.

1 comentari:

  1. Estic contenta d'haver fet el tafaner en els teus blocs. Està molt bé que donis informació i que plantegis aquestes qüestions on line. Ha de ser molt difícil prendre decicions d'aquesta mena. Segurament s'hauria de ser més madur, estar més preparat i probablemen tenir una ideologia més clara, que la de participar en les que polul·len, sense compromis ni plantejaments reals. Anims

    ResponSuprimeix