El que cal que sàpigues de l’HPV.

El virus del papil·loma humà (HPV) és un virus que infecta la pell i les mucoses i és el causant del càncer de coll d’úter i de les berrugues genitals.
La infecció per HPV és molt comú. S’estima que afecta a un 80% de dones fins als 50 anys.
Hi ha més de 100 tipus de HPV, però sols uns 30 són de risc cancerigen.

Cal que sàpigues:

1.- Sols es transmet de persona a persona per mitjà de contacte sexual.
No coneixem el període d’incubació.

2.- La infecció per HPV normalment no dóna símptomes.

3.- Les berrugues genitals són benignes i normalment no donen problemes.

4.- L’HPV, un cop infectat, pot mantenir-se latent (amagat) durant anys. Això fa que no sabem mai des de quan et vas infectar i on et vas infectar. És el mateix que dir que no sabem qui et va infectar (si hi ha hagut més d’una parella al llarg de la teva vida).

5.- No s’ha de confondre l'HPV amb els herpes virus, ni amb el virus de la sida.

6.- El 70% de les infeccions desapareixen espontàniament (inclosos els virus d’alt risc) en un any i el 91% en 2 anys.

7.- No hi ha tractament pel HPV. Només per les alteracions que produeix.
El tractament d’aquestes alteracions evita el càncer de coll d’úter.

8.- Se suposa que un cop guarida espontàniament una infecció per HPV, no et pots tornar a infectar pel mateix tipus de virus. Això fa que no calgui rastrejar el teu company sexual. Però si que et pots infectar per altres tipus de l'HPV.

9.- En cas de tenir una infecció per HPV no cal sentir-se culpable de res, ni culpar a la parella (si s’ha tingut més d’una parella al llarg de la vida).

10.- La majoria d’infeccions per HPV són asimptomàtiques i sols es detecten pel Papanicolau o per les proves de l’HPV. Cal detectar les infeccions quan encara donen lesions primàries i es poden tractar suprimint les cèl·lules alterades.

11.- Per protegir-te del virus del HPV pots fer:

- Limitar el número de companys sexuals.
- Fer servir preservatius en relacions que no siguin amb la teva parella, encara que no protegeix del tot.
- No fumar, ja que altera el teu sistema immunològic.
- Fer servir suplements d’àcid fòlic. Et fas més resistent a la infecció pel HPV i si ja existeix és menys probable que persisteixi.
- Vacunar-te de l’HPV. La vacuna et protegeix dels virus HPV més cancerígens (16 i 18) i dels de les berrugues (6 i 11). S’aconsella la vacuna abans de la primera relació sexual. També s’aconsella abans dels 26 anys.

12.- L'HPV no afecta la capacitat que tens per quedar embarassada. La transmissió del virus de mare a fill és molt rara.

13.- Quan es detecta una infecció per HPV no cal parar de tenir relacions sexuals amb la teva parella, ja que ell també estarà infectat.
L’HPV no és un senyal que tu o el teu company heu estat infidels. L’HPV pot quedar-se en “silenci” durant molts anys abans de ser detectat per un examen. No hi ha manera de saber quan et vas infectar.

14.- Cal fer citologies o Papaniculau’s per detectar les primeres lesions de l'HPV, encara que estiguis vacunada, ja que aquesta sols protegeix fins un 70% dels casos.

Càncer de coll de matriu i DIU de coure

Clàssicament s’ha acusat, amb més o menys raó, al dispositiu intrauterí, DIU, de ser culpable de moltes infeccions a l’aparell genital de la dona portadora.
La principal causa era que antigament les principals usuàries del DIU eren dones molt alliberades sexualment i a les hores passava el que tenia que passar, ja que la promiscuïtat sense preservatiu era altíssima i les infeccions de tot tipus eren a l’ordre del dia. Actualment l’us del DIU és molt universal i les persones promíscues ja saben que a més del DIU cal fer servir el preservatiu, així el nombre d’infeccions és quasi igual a qualsevol altre mitjà anticonceptiu.

Però ara els científics de l'Institut Català d'Oncologia ens sorprenen amb una troballa, d’aquelles que són purament estadístiques, i ens diuen que el nombre de càncers de coll de matriu en portadores del DIU de coure és quasi un 50 % inferior a les no portadores. Es tracta d’un treball de recerca, on han estat avaluades més de 20.000 dones de diferents països.

Cal recordar que ja està provat el binomi entre virus del papiloma humà i el càncer de coll uterí. O sigui, sempre que hi ha un càncer de coll de matriu trobem el virus del papiloma humà. En canvi no totes les dones que pateixen una infecció pel virus, ni molt menys, patiran un càncer de coll de matriu.
El problema bàsic és que l’esmentat virus no es propaga per la sang i a les hores al nostre cos li és difícil defensar-se d’ell, ja que no el visualitza. Aquest virus és de transmissió sexual i passa d’un teixit humà a un altre sense que hi hagi contacte amb sang.

L’altra cosa que cal aclarir és que el DIU de coure funciona per l’alliberament de ions d’aquest metall sobre l’endometri. Això provoca una sèrie de canvis sobre el recobriment de l’úter que fa que la dona no quedi embarassada.

El problema actual és saber perquè hi ha menys càncer de coll de matriu entre les usuàries del DIU i de moment hi ha dues teories. La primera ens diu que el coure que desprèn el DIU podria ser la causa que el virus no es propagui per algun canvi que provocaria en la immunitat. La segona teoria determina que els traumatismes que és provoquen en col·locar i retirar el DIU posarien el virus a la vista del sistema immunològic o destruirien les lesions precanceroses que puguin haver-hi.

Crec que cal remarcar una tercera teoria. Podria ser que la usuària del DIU actual sigui una dona molt compromesa amb la seva salut i no s’arrisqui a patir cap tipus d’infecció prenen totes les mesures necessàries per tal d’evitar-les.

Sigui com sigui, queda oberta una nova via d’investigació per intentar vèncer aquest virus que tants problemes ens causa.

El que si que ha de quedar molt clar és que el DIU no protegeix contra la infecció del HPV i que el risc de transmissió i patiment de la malaltia sempre hi és.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/452824-lus-del-diu-redueix-a-la-meitat-el-risc-de-cancer-de-coll-duter.html

Ara fa 50 anys.

Des que el 18 d’agost de 1960, l’American Food and Drug Administration, va autoritzar la comercialització del primer anticonceptiu oral, han patit un gran canvi tan de contingut, com de formulació. Res tenen a veure aquells primers preparats hormonals amb els que es fan servir avui dia. Fins i tot ha canviat la teoria del seu funcionament.

La primera dificultat va ser obtenir el permís de la societat per fer-los servir. L’Estat veia amb mals ulls limitar la procreació i la frase “Control de la Natalitat” era tabú. L’Església encara hi posa totes les traves possibles.
Això va fer que s’introduïssin al mercat com a reguladors del cicle menstrual. Val a dir que aquesta funció la fan molt bé.

El problema sempre han estat els efectes secundaris de les hormones, molts d’ells encara estan per aclarir.

Inicialment es feien servir dosis altes d’hormones per enganyar el centre regulador dels ovaris, la hipòfisi. Aquesta creient que l’hormona ingerida prové dels ovaris, no dóna ordres perquè es posin en marxa i no es produeix l’ovulació. Per això se’n deien anovulatoris.

Posteriorment es va veure que amb dosis molt més baixes s’obtenen dos efectes. El primer, que el moc cervical (que tapa l’entrada de la matriu) es torna molt espès i no deixa passar els espermatozoides i el segon, que el teixit que recobreix la matriu per dintre, l’endometri, creix molt menys i no acompleix les seves funcions.

Tot això ha portat la farmacologia a obtenir uns anticonceptius amb hormones més perfectes, dosis més baixes i menys efectes secundaris.

Les seves indicacions també s’han anat ampliant. Es fan servir en dones que tenen molta regla (menorràgia) per disminuir la seva quantitat. Quan hi ha dolor menstrual (dismenorrea) per tal d’evitar-lo. Com a tractament de l’acne per netejar la pell. Com a regulador del cicle menstrual, tant per excés de durada de la regla (hipermenorrea), com per cicles massa curts (polimenorrea) o com per retards menstruals i/o falta de regla (amenorrea). En tots aquests casos regula la durada del cicle.

Malgrat tot, la seva primera indicació segueix essent la planificació familiar. Hi ha altres mètodes que també han evolucionat, però el més efectiu, amb més control de la regla i reversible, és la “píndola”.

Actualment hi ha productes anticonceptius hormonals que no són en forma de pastilles, sinó en forma de pegats que s’enganxen a la pell, anells que es col·loquen dintre de la vagina, DIU’s i implants subcutanis. Tots ells alliberen hormones que fan el seu efecte anticonceptiu.

Sigui com sigui, tota aquesta investigació ha alliberat, en gran part, a la dona de l’embaràs no desitjat i s’ha acomplert el gran desig de la Margaret Louise Sanger i la Marie Stopes, les capdavanteres de la “Planificació Familiar” ara fa quasi un segle.