Molt sovint, sobretot quan arriba la menopausa, les relacions sexuals amb penetració és fan doloroses (disparèunia). Això és degut que la manca d’hormones provoquen una atròfia de la mucosa vaginal. O sigui, la paret de la vagina es torna més seca i menys elàstica.
Per solucionar això es fan servir lubricants pel coit i s’oblida la hidratació. Els lubricants fan que les parets vaginals llisquin millor i no hi hagi un frec molest per una mucosa massa resseca, però com que aquesta no dilata bé, persisteix la disparèunia. En canvi la hidratació fa que la paret vaginal es mantingui elàstica i que la dilatació que provoca la penetració no sigui dolorosa.
Per això cal hidratar la vagina. Cal fer-ho sempre o com a mínim mentre es mantinguin relacions sexuals.
Podríem dir que hi ha dos tipus d’hidratants, els hormonals i els no hormonals.
Els no hormonals són substàncies que s’adhereixen a la mucosa vaginal i la hidraten. Cap contraindicació.
Les hormonals són estrògens que s’apliquen directament a la vagina i fan que aquesta recuperi l’estat d’abans de la menopausa. Tot i que es fan servir estrògens poc actius a altres nivells del cos, sí que tenen contraindicacions i sempre s’ha d’avaluar el seu ús.
Els lubricants són substàncies pensades només pel moment de tenir relacions sexuals. També n’hi ha de dos tipus. Els aquosos i els oliosos.
Els aquosos no empastifen i són fàcils d’eliminar, però s’assequen amb una relativa rapidesa. Els oliosos empastifen, però són més durables i més agradables al tacte.
Amb l’edat, la relació sexual es pot fer menys freqüent però més llarga. Això fa que sovint els lubricants aquosos es ressequin i acabi empitjorant el coit. En canvi els lubricants oliosos en ser molt més durables no pateixen aquest problema.
Actualment hi ha productes amb un grau d’untuositat molt bo.
Crec que són força millors!
Conclusió: Millor hidratar que lubricar, encara que generalment s’han de fer les dues coses, i si és lubrifica, millor oliosos que aquosos.
