Reflexions d'un ginecòleg

En aquest blog pretenc donar explicacions i compartir comentaris de fets i coneixements que molt sovint estan mal interpretats o poc explicats dintre del camp de la Ginecologia i Obstetrícia. Lògicament són les meves interpretacions i per això poden ser exposades a rèplica. Us animo a fer-ho i poder mantenir un diàleg constructiu.

dimecres, 19 de maig del 2010

Donació de la sang del cordó umbilical



Normalment, després del naixement, el cordó umbilical, la placenta i la sang que conté són rebutjats. Aquesta sang es pot recollir, en el mateix moment del part, i ser emmagatzemada per un possible ús posterior. Aquesta acció no representa cap perjudici ni a la mare ni al nadó. Sols cal una autorització prèvia dels pares per recollir-la i una mica de sang de la mare per comprovar que no tingui cap malaltia que la invalidi.

Fa uns anys, es va descobrir que la sang del cordó umbilical conté cèl·lules especialitzades en la renovació de les cèl·lules sanguínies (cèl·lules mare) i que, trasplantades a pacients en què la medul·la òssia està malalta, permet obtenir èxits terapèutics prometedors.

Concretament, la principal utilitat de la sang de cordó umbilical (SCU) són els trasplantaments en malalts que pateixen malalties congènites o adquirides de la medul·la òssia, com les leucèmies agudes o cròniques, entre d'altres.
Des que es va obrir la possibilitat d'utilitzar la sang de cordó umbilical per a aquests pacients, es van anar creant bancs de sang de cordó umbilical en el món. Aquests cordons són donats de forma altruista, i utilitzats sempre que hi ha un malalt compatible que el necessiti.

D'aquesta manera quan s'indica un “trasplantament de medul·la", les cerques de donants es realitzen tant de donants de medul·la òssia, com entre les unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades.

A més, en l'actualitat s'està investigant (sempre amb el consentiment de la mare donant) amb aquelles cèl·lules de SCU que no són útils per al trasplantament (no hi ha prou cèl·lules mare) i, en un futur, aquestes investigacions podrien tenir repercussions en el tractament d'altres malalties molt freqüents com la diabetis, el parkinson o altres.

A Espanya existeixen diversos bancs de SCU públics i el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) realitza les cerques tant de donants de medul·la òssia com d'unitats de sang de cordó.

Per tot l’exposa’t crec que és bo pensar, les parelles embarassades, en donar la sang del cordó umbilical. En cas de voler-ho fer sols cal, durant l’embaràs o el part, fer-ho saber a la llevadora i ella s’encarregarà de tot.

Us aconsello veure els tríptics següents:

http://www.bancsang.net/media/pdf/triptic_cordo.pdf
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2161/scu06ocatt.pdf

divendres, 14 de maig del 2010

Perquè fer una donació pública de la sang de cordó umbilical (SCU)?



Molt sovint, i cada cop més, se’m pregunta sobre la recollida, per ús particular, de la sang del cordó umbilical (SCU).
Moltes vegades m’he expressat en contra ja que ho veig un acte egoista (potser que algun dia es necessiti la sang d’un cordó de donant, doncs: Perquè no donar la meva?) i segurament propi de laboratoris que només cercant millorar la seva economia (per dir-ho suaument).
Per això us explico el que en diu el “Banc de Sang i Teixits de Catalunya”.

En primer lloc, l’emmagatzematge de SCU d’un mateix té reconeguda molt poca utilitat.

En segon lloc, no tots els cordons extrets són viables per a la seva utilització posterior, ja que fins un 20% no té prou cèl·lules mare i un altre percentatge es pot contaminar o deteriorar en el seu trasllat. Fins a un 40% de les unitats de sang de cordó donades no són finalment utilitzables.

En tercer lloc, la probabilitat que les unitats de SCU emmagatzemades siguin utilitzades finalment pel nen propietari del cordó són extremadament baixes. El motiu és que les malalties amb indicació de trasplantament, amb aquesta sang, són de caràcter genètic (està escrit en la matriu de la cèl·lula) i aquesta malaltia també pot estar escrita en les cèl·lules del seu cordó umbilical. En el cas que un d'aquests nens, dels quals s'ha guardat el cordó, necessités un trasplantament per leucèmia o malaltia congènita, hauria de recórrer a un cordó d'un banc públic.

Per últim, en el cas que hi hagi indicació mèdica establerta per un especialista de guardar el cordó per a algun altre membre de la família amb una determinada malaltia (donació dirigida), aquesta es podrà fer en un banc públic amb les mateixes garanties que quan la donació es fa per terceres persones, però emmagatzemant-la per a la seva pròpia família.

A Catalunya, si algú necessita un trasplantament de SCU, el REDMO (Registro Español de Donante de Médula Ósea) s'encarrega de realitzar la cerca, tant a nivell nacional com internacional, oferint les mateixes possibilitats que si aquesta cerca s'inicia a qualsevol altre país del mon.

Crec que aquest article pot aclarir molts dubtes i que el millor és fer una donació pública de la SCU.

Us aconsello anar:

http://www.bancsang.net/ca/donants/donacio_cordo.html
http://www10.gencat.net/catsalut/ocatt/ca/htm/index.htm
http://www.fcarreras.org/ca/la-donació-de-sang-de-cordó-umbilical_1971