Típica frase de moltes embarassades que en veure que no són capaces de controlar l’increment de pes, creuen que no passa res i que després de la gestació faran règim i el perdran tot.
Si la cosa fos tan senzilla els ginecòlegs segurament ni tan sols pesaríem les embarassades. Total, si ja el perdran després perquè preocupar-s'hi! Però no, el tema no és tan senzill i l’increment de pes exagerat durant la gestació pot amagar malalties metabòliques, pot crear aquestes malalties i pot alterar el creixement del nadó. Aleshores el tema ja no és tan senzill i cal vigilar què passa i perquè passa. El pes és una constant a tenir sempre en compte. No hi ha un pes ideal durant la gestació, ja que cada dona té unes característiques diferents, però no s’hauria de passar d'un augment de 13 a 15 kg. Segurament la zona ideal està entre els 9 i els 12.
Sempre dic que durant l’embaràs no cal fer règim, ni dietes rares. Però entre això i menjar molt o desequilibrat, hi ha un abisme.
Hi ha canvis que poden ser no gaire importants, com les estries de la pell, el mal d’esquena, la mala circulació i l'aparició de varices, però que d’alguna manera condicionen el futur de la nostra salut. Totes aquestes patologies van en consonància amb l’augment de pes i no són menyspreables, sobretot quan una ha parit i veu que tot això no marxa i es queda allí per recordar que hi ha hagut un embaràs.
Després hi ha les malalties importants com són la diabetis i la hipertensió arterial. El cos té una capacitat màxima per assimilar aliments. Quan és sobrepassa aquesta quantitat, falla tot.
Durant la gestació, les hormones, fan que augmenti la gana i si s’augmenta massa la ingesta de sucres s’esgota la insulina i es retarda l’eliminació d’aquests sucres. Aleshores fem un nen/a en "almívar" ja que el sucre li arriba en gran quantitat, però la insulina no, i ell pot no ser capaç de fabricar la quantitat necessària d’aquesta hormona per anivellar l’excés. Això pot provocar una diabetis materna, infantil o senzillament un nen gras amb problemes durant l’embaràs i el part.
La hipertensió es produeix per l’excés de residus que resten al nostre cos quan es menja malament. La pujada de pressió sempre fa que hi hagi un mal intercanvi de substàncies entre la mare i el fill. A part del risc que falli la placenta, pot haver-hi un molt baix creixement del fetus.
Hi ha moltes més raons per menjar be i en quantitat raonable, però les anteriors, crec que ja valen per deixar de dir "ja perdré el pes quan hagi parit".
Si la cosa fos tan senzilla els ginecòlegs segurament ni tan sols pesaríem les embarassades. Total, si ja el perdran després perquè preocupar-s'hi! Però no, el tema no és tan senzill i l’increment de pes exagerat durant la gestació pot amagar malalties metabòliques, pot crear aquestes malalties i pot alterar el creixement del nadó. Aleshores el tema ja no és tan senzill i cal vigilar què passa i perquè passa. El pes és una constant a tenir sempre en compte. No hi ha un pes ideal durant la gestació, ja que cada dona té unes característiques diferents, però no s’hauria de passar d'un augment de 13 a 15 kg. Segurament la zona ideal està entre els 9 i els 12.
Sempre dic que durant l’embaràs no cal fer règim, ni dietes rares. Però entre això i menjar molt o desequilibrat, hi ha un abisme.
Hi ha canvis que poden ser no gaire importants, com les estries de la pell, el mal d’esquena, la mala circulació i l'aparició de varices, però que d’alguna manera condicionen el futur de la nostra salut. Totes aquestes patologies van en consonància amb l’augment de pes i no són menyspreables, sobretot quan una ha parit i veu que tot això no marxa i es queda allí per recordar que hi ha hagut un embaràs.
Després hi ha les malalties importants com són la diabetis i la hipertensió arterial. El cos té una capacitat màxima per assimilar aliments. Quan és sobrepassa aquesta quantitat, falla tot.
Durant la gestació, les hormones, fan que augmenti la gana i si s’augmenta massa la ingesta de sucres s’esgota la insulina i es retarda l’eliminació d’aquests sucres. Aleshores fem un nen/a en "almívar" ja que el sucre li arriba en gran quantitat, però la insulina no, i ell pot no ser capaç de fabricar la quantitat necessària d’aquesta hormona per anivellar l’excés. Això pot provocar una diabetis materna, infantil o senzillament un nen gras amb problemes durant l’embaràs i el part.
La hipertensió es produeix per l’excés de residus que resten al nostre cos quan es menja malament. La pujada de pressió sempre fa que hi hagi un mal intercanvi de substàncies entre la mare i el fill. A part del risc que falli la placenta, pot haver-hi un molt baix creixement del fetus.
Hi ha moltes més raons per menjar be i en quantitat raonable, però les anteriors, crec que ja valen per deixar de dir "ja perdré el pes quan hagi parit".
Si tornés enrera no menjaría tant!! quina raó tens!!
ResponElimina