Amb aquest test podem arribar a un 90% de fiabilitat, amb, només, un 4% de falsos positius (la prova diu que el fetus pot estar malament i les proves posteriors, més fiables, diuen que no).
Es tracta de conjugar dues substàncies extretes de sang materna entre la setmana 8 a la 13 (ideal de 9 a 10 setmanes), que s’anomenen PAPP-A (proteïna de la placenta) i Beta-HCG (hormona de la placenta) i les dades de l’ecografia feta sobre la setmana 11 (11 a 13,6), sobretot el plec nucal o translucència nucal i la llargada de la punta del cap a la punta del raquis del fetus.
El resultat es dóna en forma de trencat, de 1 entre…
El punt de preocupació és per sobre del 1/270. A partir d’aquí s’aconsella fer una biòpsia de còrion o una amniocentesi.
Fa uns anys, abans del 2008, es feia el “Triple Screening”, però a part que es feia més tard, era molt menys fiable. Ara sols es fa servir quan, per la causa que sigui, s’arriba tard per fer el primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada