Reflexions d'un ginecòleg

En aquest blog pretenc donar explicacions i compartir comentaris de fets i coneixements que molt sovint estan mal interpretats o poc explicats dintre del camp de la Ginecologia i Obstetrícia. Lògicament són les meves interpretacions i per això poden ser exposades a rèplica. Us animo a fer-ho i poder mantenir un diàleg constructiu.

dilluns, 20 de juny del 2011

Ara fa 50 anys.



Des que el 18 d’agost de 1960, l’American Food and Drug Administration, va autoritzar la comercialització del primer anticonceptiu oral, han patit un gran canvi tan de contingut, com de formulació. Res tenen a veure aquells primers preparats hormonals amb els que es fan servir avui dia. Fins i tot ha canviat la teoria del seu funcionament.

La primera dificultat va ser obtenir el permís de la societat per fer-los servir. L’Estat veia amb mals ulls limitar la procreació i la frase “Control de la Natalitat” era tabú. L’Església encara hi posa totes les traves possibles.
Això va fer que s’introduïssin al mercat com a reguladors del cicle menstrual. Val a dir que aquesta funció la fan molt bé.

El problema sempre han estat els efectes secundaris de les hormones, molts d’ells encara estan per aclarir.

Inicialment es feien servir dosis altes d’hormones per enganyar el centre regulador dels ovaris, la hipòfisi. Aquesta creient que l’hormona ingerida prové dels ovaris, no dóna ordres perquè es posin en marxa i no es produeix l’ovulació. Per això se’n deien anovulatoris.

Posteriorment es va veure que amb dosis molt més baixes s’obtenen dos efectes. El primer, que el moc cervical (que tapa l’entrada de la matriu) es torna molt espès i no deixa passar els espermatozoides i el segon, que el teixit que recobreix la matriu per dintre, l’endometri, creix molt menys i no acompleix les seves funcions.

Tot això ha portat la farmacologia a obtenir uns anticonceptius amb hormones més perfectes, dosis més baixes i menys efectes secundaris.

Les seves indicacions també s’han anat ampliant. Es fan servir en dones que tenen molta regla (menorràgia) per disminuir la seva quantitat. Quan hi ha dolor menstrual (dismenorrea) per tal d’evitar-lo. Com a tractament de l’acne per netejar la pell. Com a regulador del cicle menstrual, tant per excés de durada de la regla (hipermenorrea), com per cicles massa curts (polimenorrea) o com per retards menstruals i/o falta de regla (amenorrea). En tots aquests casos regula la durada del cicle.

Malgrat tot, la seva primera indicació segueix essent la planificació familiar. Hi ha altres mètodes que també han evolucionat, però el més efectiu, amb més control de la regla i reversible, és la “píndola”.

Actualment hi ha productes anticonceptius hormonals que no són en forma de pastilles, sinó en forma de pegats que s’enganxen a la pell, anells que es col·loquen dintre de la vagina, DIU’s i implants subcutanis. Tots ells alliberen hormones que fan el seu efecte anticonceptiu.

Sigui com sigui, tota aquesta investigació ha alliberat, en gran part, a la dona de l’embaràs no desitjat i s’ha acomplert el gran desig de la Margaret Louise Sanger i la Marie Stopes, les capdavanteres de la “Planificació Familiar” ara fa quasi un segle.