Reflexions d'un ginecòleg

En aquest blog pretenc donar explicacions i compartir comentaris de fets i coneixements que molt sovint estan mal interpretats o poc explicats dintre del camp de la Ginecologia i Obstetrícia. Lògicament són les meves interpretacions i per això poden ser exposades a rèplica. Us animo a fer-ho i poder mantenir un diàleg constructiu.

dimecres, 27 de gener del 2010

Ja m’aprimaré després de l’embaràs!!!


Típica frase de moltes embarassades que en veure que no són capaces de controlar l’increment de pes, creuen que no passa res i que després de la gestació faran règim i el perdran tot.

Si la cosa fos tan senzilla els ginecòlegs segurament ni tan sols pesaríem les embarassades. Total, si ja el perdran després perquè preocupar-s'hi! Però no, el tema no és tan senzill i l’increment de pes exagerat durant la gestació pot amagar malalties metabòliques, pot crear aquestes malalties i pot alterar el creixement del nadó. Aleshores el tema ja no és tan senzill i cal vigilar què passa i perquè passa. El pes és una constant a tenir sempre en compte. No hi ha un pes ideal durant la gestació, ja que cada dona té unes característiques diferents, però no s’hauria de passar d'un augment de 13 a 15 kg. Segurament la zona ideal està entre els 9 i els 12.

Sempre dic que durant l’embaràs no cal fer règim, ni dietes rares. Però entre això i menjar molt o desequilibrat, hi ha un abisme.

Hi ha canvis que poden ser no gaire importants, com les estries de la pell, el mal d’esquena, la mala circulació i l'aparició de varices, però que d’alguna manera condicionen el futur de la nostra salut. Totes aquestes patologies van en consonància amb l’augment de pes i no són menyspreables, sobretot quan una ha parit i veu que tot això no marxa i es queda allí per recordar que hi ha hagut un embaràs.

Després hi ha les malalties importants com són la diabetis i la hipertensió arterial. El cos té una capacitat màxima per assimilar aliments. Quan és sobrepassa aquesta quantitat, falla tot.

Durant la gestació, les hormones, fan que augmenti la gana i si s’augmenta massa la ingesta de sucres s’esgota la insulina i es retarda l’eliminació d’aquests sucres. Aleshores fem un nen/a en "almívar" ja que el sucre li arriba en gran quantitat, però la insulina no, i ell pot no ser capaç de fabricar la quantitat necessària d’aquesta hormona per anivellar l’excés. Això pot provocar una diabetis materna, infantil o senzillament un nen gras amb problemes durant l’embaràs i el part.
La hipertensió es produeix per l’excés de residus que resten al nostre cos quan es menja malament. La pujada de pressió sempre fa que hi hagi un mal intercanvi de substàncies entre la mare i el fill. A part del risc que falli la placenta, pot haver-hi un molt baix creixement del fetus.

Hi ha moltes més raons per menjar be i en quantitat raonable, però les anteriors, crec que ja valen per deixar de dir "ja perdré el pes quan hagi parit".

dilluns, 25 de gener del 2010

No és bo NO tenir la regla!



Lògicament si tens 16 anys i estàs embarassada no és bo, però hi ha ocasions en les quals aquesta frase, molt repetida, deixa de ser certa. La regla és únicament la sortida de sang pels genitals femenins. Aquesta sang conté les restes del teixit que folra la matriu per dintre, l’endometri. Aquest teixit serveix per protegir els espermatozoides quan van cap a les trompes i per embolicar l’òvul quan arriba fecundat a l’interior de l’úter. Llavors produeix part de la placenta i la bossa de les aigües. Però quan una no està embarassada, aquest teixit es desprèn i sagna. Això surt pel coll de la matriu i és la menstruació.

Això vol dir que la menstruació no és cap sang que neteja el cos, sobra i que cal fer net, com es creu ancestralment. Les dones operades de la matriu no tenen la regla i no els passa res (sempre i quan no se’ls hagin extirpat els ovaris).

La menopausa és l’aturada dels ovaris per haver acabat els seus recursos per ovular. Aleshores no es produeixen hormones sexuals femenines i, si aquestes no hi són, no creix l’endometri a l’interior de l’úter i no hi haurà una regla mai. En aquest cas la regla no apareix, perquè s’està a la menopausa. En ocasions els ovaris poden quedar bloquejats per altres hormones o per mal funcionament (ovaris poliquístics) i no apareix la regla. En aquest cas si que no és bo no tenir la regla. Indica mal funcionament ovàric. Hi ha altres causes.

Però si es prenen medicaments que interfereixen el creixement de l’endometri (alguns anticonceptius, DIU’s de progesterona) no passa res per no tenir la regla.

Els canvis que es noten en el cos d’una dona quan té la regla (que moltes associen al fet de sortir la sang menstrual) son deguts que en aquest moment els ovaris comencen a produir estrògens i aquests fan que es trobi molt millor en tots els sentits. No són deguts a la sortida de sang pels genitals.

Si es bloca el creixement de l’endometri i els ovaris segueixen funcionant, la dona també notarà els canvis al seu cos quan es comencin a produir estrògens i no tindrà la regla. Insisteixo, això és el que passa amb els anticonceptius que només porten progesterona o els DIU’s hormonals.

Tenir molta regla si que és dolent, ja que es perd massa sang i amb aquesta molt ferro. La manca de ferro fa que no es recuperin les cèl·lules vermelles i es caigui en una anèmia. Això produeix cansament, sobretot durant els primers dies i després de la menstruació.

En conclusió: Quan es fan tractaments per no tenir o tenir poca regla és bo i no passa res de dolent al cos de la dona.

dijous, 21 de gener del 2010

Doble mètode anticonceptiu


Fa pocs dies un representant mèdic (senyor que es presenta al nostre despatx i, amb més o menys gràcia, ens fot un rotllo sobre medicaments que ha de defensar per a la seva venda) em deia que la millor manera de no quedar embarassada una noia era fent servir “EL DOBLE MÈTODE”, preservatiu i anticonceptiu oral. D’entrada vaig pensar que quina bajanada s’havien inventat, ja que la cosa és d’una lògica aclaparadora. Si en fas servir tres encara millor. No et fot, l’inventor! Més tard reflexionant sobre el que havia dit vaig pensar que ho havia presentat malament, però que tenia lògica i per això he escrit el següent article.

Un dels principals problemes a l’adolescència, i en gent no tant adolescent, és que es tenen les relacions sexuals no premeditades i sense cap coneixement del cicle sexual femení. Això vol dir que no hi ha cap mitjà anticonceptiu a l’abast i no se sap si es corre el risc de quedar embarassada. També cal recordar que les malalties de transmissió sexual (MTS), que sols es poden transmetre si hi ha sexe, per això prenen aquest nom, són un gran problema de sempre (encara que avui dia es digui que és un problema d’ara) i sobretot la infecció pel virus del papil·loma humà (HPV), ja que sabem que és molt contagiós i causant indispensable del càncer de coll d’úter.Sols en la meitat dels cicles menstruals, en una adolescent, hi ha ovulació i el 80% dels cicles són irregulars. Quan una noia comença a tenir regles (menarquia) no vol dir que ovuli, això fa que les regles apareixin quan volen. És el mateix que dir que no sabem quan podrà quedar embarassada. Això ja desaconsella tots els mètodes naturals (Ogino, Billings, …) que a més no eviten les MTS. També cal comptar que els adolescents tenen una fertilitat molt elevada, ja que per lògica els dos solen ser molt joves. En un estudi francès de març del 2007 es detalla que en el cas de les noies, l’inici de les relacions sexuals és al voltant dels 17,6 anys i en el cas dels nois als 17,2 anys. Tots dos estan en plena potència fertilitzadora. Pel què fa als mètodes vaginals (diafragma, espermaticides, …) cal estar molt atent al seu compliment i seguim sense resoldre les MTS. Sols es recomana el diafragma quan hi ha una al·lèrgia al làtex per part de l’home. Per a la majoria de noies, els seus primers cicles menstruals són dolorosos (dismenorrea) i força abundants. Els aparells col·locats dins de l’úter (DIU) donen més dolor i més regla. També s’ha comprovat que el risc d’infeccions que afectin l’interior de l’aparell genital i el baix ventre augmenta (malaltia inflamatòria pèlvica). Això no vol dir que no es pugui fer servir, però hi ha moltes reserves.Els anticonceptius hormonals (píndoles anticonceptives) tenen l’avantatge que són de fàcil compliment, retiren el dolor menstrual i regulen la regla tant en quantitat, com en regularitat. La seva eficàcia és molt alta (sinó s’oblida cap pastilla, ni es barreja amb medicaments que disminueixin la seva efectivitat, que, sigui dit de passada, són molt pocs). Seguim tenint el problema de les MTS. El millor mitjà per evitar (no totalment) les MTS és el preservatiu masculí o femení. L’inconvenient és fer-lo servir sempre i adequadament. Això ha portat a aconsellar el doble mètode, preservatiu per tal d’evitar les infeccions de transmissió sexual i anticonceptius orals per millorar l’eficàcia anticonceptiva, disminuir la quantitat de regla (moltes noies, pel seu creixement i les seves regles estan mancades de ferro) i retirar el dolor menstrual. Lògicament és inacceptable la bajanada dels anti tot-sexual i que prediquen l’abstinència. Primer perquè falla (un dia “tonto” el té tothom) i segon perquè les relacions sexuals formen part de la naturalesa humana i negar-les és de beneit i de tenir poques llums (el meu fill no ho diria amb aquests termes tant fins).

Pors en la dieta de l'embarassada


Sense cap tipus de dubte la dieta ben equilibrada ha estat un gran avenç en la salut de les persones i no menys en les embarassades. Les malalties de l’embaràs i les malformacions del fetus han caigut a uns nivells francament baixos. Les generacions dels anys seixanta en endavant han anat millorant la seva dieta i això ha anat portant una caiguda dels problemes durant la gestació. Ara tocaria parlar de la dieta durant la gravidesa, però no és aquest el meu interès. Voldria parlar de les pors que es transfereixen durant els 9 mesos, possiblement més bonics en la vida d’una dona, i que sovint fan que no es gaudeixi prou de la situació actual. El primer és l’àcid fòlic o vitamina B9. A quantes embarassades, com que no han pres aquesta vitamina abans de l’embaràs, se’ls fa creure que el nen pot tenir malformacions per culpa d’això. És una gran veritat que l’àcid fòlic està implicat en la formació i desenvolupament de les proteïnes i en la bona transmissió genètica. És veritat també que moltes vitamines, i aquesta també, es guarden en el nostre cos en dipòsits i que si abans de la gestació es prenen dosis addicionals d’aquestes vitamines s'aconseguirà tenir aquests dipòsits plens i a punt de fer servir durant tota la gestació. O sigui, en situació òptima per a l’embaràs. Però també és veritat que una dieta equilibrada abans de l’embaràs (fruites, verdures, llegums, cereals, llet, etc.) aporta una gran quantitat d’aquesta vitamina i si en quedar gestant es segueix la mateixa dieta no tenim perquè patir manca d’àcid fòlic, ni de vitamina B12. Conclusió: Millor preparar-se, però una dieta equilibrada també és preparació. L’altre tabú és la toxoplasmosi. Hi ha una creença, suposo, de que els veterinaris del nostre país no fan bé la seva feina i deixen arribar al mercat carns i embotits carregats d’aquesta malaltia (?), o que els pagesos tenen uns horts plens de gats deixant els seus excrements sobre les verdures (?). Perquè? Jo no ho sé, però si confio en aquests professionals i la veritat és que al llarg de la meva professió molt poques vegades he hagut d’enfrontar-me a una toxoplasmosi i no recordo haver vist mai un nadó amb lesions per aquesta malaltia. Aquesta malaltia, la transfereix bàsicament el gat i la carn poc cuinada o mal tractada. Va ser molt important als anys 50 i potser 60, però des dels anys 70, al nostre país, està en uns nivells molt baixos (no així a Franca, on els agrada molt la carn crua i la matança del porc, segurament, poc controlada) i li hem de tenir respecte, però no por. Conclusió: cuina bé, embotits de qualitat, vigila on compres, neteja bé els aliments i és molt difícil que passi res. I la tercera en discòrdia és la ingesta de marisc durant la gestació. Tant marisc menja la gent? Sempre dic que tot el que es faci amb prudència no pot fer mal. Crec que les mariscades no són el plat de cada dia i, possiblement, ni el de cada mes i menys en temps de crisi. Jo com que en sóc al·lèrgic… No m’agrada que la gent tingui pors, i menys les embarassades, i per això vull apel·lar al sentit comú i he escrit aquestes ratlles.

Meditació sobre la menopausa


Fa temps que parlant amb moltes clientes i amigues veig que es tracta la menopausa com un punt i final "a no sé que". Com si passés quelcom que a partir d’aquí tot canvia i quina sort que teniu els homes que això no us passa. Quina bestiesa i m’explico. Literalment la menopausa és la falta definitiva de cicle menstrual. El climateri són tots els canvis hormonals sexuals que es produeixen al llarg d’uns anys per tal d’arribar a la menopausa. Normalment es vol cobrir la menopausa amb un llençol de nova etapa de la teva vida (encara que el meu tríptic sobre el tema i quasi tots els que he consultat diuen el mateix) per tal d’evitar dir que és evident que és un nou pas dins de la nostra maduresa (i si vols ser més dura, dins del nostre envelliment). Això no treu que a partir d’aquest moment hi ha canvis que es poden accelerar i sobretot pot haver-hi canvis psicològics agreujats per un signe tan clar. La falta de regla, després de més de trenta anys tenint-la, no passa desapercebut a cap dona i això pot fer que moltes ho vulguin veure com un canvi radical a la seva vida, però la veritat és que el canvi ja fa molt temps que s’està produint. Els ovaris, possiblement des dels trenta-tres anys, comencen a variar el seu funcionament i la quantitat d’hormones que produeixen. L’ovulació s’altera molt abans de la menopausa. Les hormones sexuals estan en declivi des de fa molt temps i el punt final és la menopausa. Explico tot això perquè no es vulgui veure la menopausa com un fet que sols passa a les dones i en pocs dies. Als homes ens passa el mateix. Hi ha un vell acudit que diu que la diferència entre por i pànic en un home es defineix com la primera vegada que no pot el segon o la segona vegada que no pot el primer. Amb això vull dir que tots patim una disminució hormonal al llarg de la nostra vida i que això forma part del nostre bagatge sanitari i humà. Com a éssers humans que som estem inevitablement lligats a un desgast que ens va envellint. Mentre aquest envelliment no sigui per malaltia greu o senzillament molt profund, cal seguir vivint amb tota la il·lusió que un sigui capaç i prendre la vida a grans glops (com deia en Serrat), que tot s’acaba i no es pot perdre ni un segon.