Pors en la dieta de l'embarassada

Sense cap tipus de dubte la dieta ben equilibrada ha estat un gran avenç en la salut de les persones i no menys en les embarassades. Les malalties de l’embaràs i les malformacions del fetus han caigut a uns nivells francament baixos. Les generacions dels anys seixanta en endavant han anat millorant la seva dieta i això ha anat portant una caiguda dels problemes durant la gestació. Ara tocaria parlar de la dieta durant la gravidesa, però no és aquest el meu interès. Voldria parlar de les pors que es transfereixen durant els 9 mesos, possiblement més bonics en la vida d’una dona, i que sovint fan que no es gaudeixi prou de la situació actual. El primer és l’àcid fòlic o vitamina B9. A quantes embarassades, com que no han pres aquesta vitamina abans de l’embaràs, se’ls fa creure que el nen pot tenir malformacions per culpa d’això. És una gran veritat que l’àcid fòlic està implicat en la formació i desenvolupament de les proteïnes i en la bona transmissió genètica. És veritat també que moltes vitamines, i aquesta també, es guarden en el nostre cos en dipòsits i que si abans de la gestació es prenen dosis addicionals d’aquestes vitamines s'aconseguirà tenir aquests dipòsits plens i a punt de fer servir durant tota la gestació. O sigui, en situació òptima per a l’embaràs. Però també és veritat que una dieta equilibrada abans de l’embaràs (fruites, verdures, llegums, cereals, llet, etc.) aporta una gran quantitat d’aquesta vitamina i si en quedar gestant es segueix la mateixa dieta no tenim perquè patir manca d’àcid fòlic, ni de vitamina B12. Conclusió: Millor preparar-se, però una dieta equilibrada també és preparació. L’altre tabú és la toxoplasmosi. Hi ha una creença, suposo, de que els veterinaris del nostre país no fan bé la seva feina i deixen arribar al mercat carns i embotits carregats d’aquesta malaltia (?), o que els pagesos tenen uns horts plens de gats deixant els seus excrements sobre les verdures (?). Perquè? Jo no ho sé, però si confio en aquests professionals i la veritat és que al llarg de la meva professió molt poques vegades he hagut d’enfrontar-me a una toxoplasmosi i no recordo haver vist mai un nadó amb lesions per aquesta malaltia. Aquesta malaltia, la transfereix bàsicament el gat i la carn poc cuinada o mal tractada. Va ser molt important als anys 50 i potser 60, però des dels anys 70, al nostre país, està en uns nivells molt baixos (no així a Franca, on els agrada molt la carn crua i la matança del porc, segurament, poc controlada) i li hem de tenir respecte, però no por. Conclusió: cuina bé, embotits de qualitat, vigila on compres, neteja bé els aliments i és molt difícil que passi res. I la tercera en discòrdia és la ingesta de marisc durant la gestació. Tant marisc menja la gent? Sempre dic que tot el que es faci amb prudència no pot fer mal. Crec que les mariscades no són el plat de cada dia i, possiblement, ni el de cada mes i menys en temps de crisi. Jo com que en sóc al·lèrgic… No m’agrada que la gent tingui pors, i menys les embarassades, i per això vull apel·lar al sentit comú i he escrit aquestes ratlles.