Ser mare més enllà dels 40 anys.

Tota dona quan neix, a l’interior del seu ovari, té totes les cèl·lules que serveixen per a fabricar un nen/a. No en farà cap de nova al llarg de la seva vida. Les que té les anirà madurant i preparant per a ser fèrtils quan els toqui. Això vol dir que aquestes cèl·lules, que són molt vulnerables al pas del temps, envelliran més aviat que el cos de les seves portadores.

És ben conegut que cada cop arribem més sans i, perquè no dir-ho, més joves a certes edats. Això fa que tinguem la idea de que els ovaris estan igual de joves que nosaltres, però això no és veritat. Ells han patit, inexorablement, el pas del temps.

Científicament s’ha demostrat que la possibilitat de fertilitzar un òvul a partir dels 40 anys és molt difícil. Ja des d’els 35 anys la reserva d’ovòcits (precursor de l’òvul) es rebaixa de forma molt important. Si el nombre d’òvuls disminueix i la seva capacitat de ser fecundats també, la probabilitat d’embaràs és baixa. Si aquests òvuls han envellit pel pas del temps, la probabilitat d’una malformació és més alta.

Tot això configura una alarma a l’hora de voler tenir fills per sobre dels 40 anys. Costa quedar embarassada i hi ha un major risc de malformacions. Quedi clar que les malformacions són sobretot a nivell d'informació genètica. El bon estat del cos i bons hàbits dietètics fa que la possibilitat de malformacions anatòmiques no sigui tant alta com antigament, i el cos de la mare és més difícil que tingui malalties per l’esforç que ha de suportar.

A més cal afegir que, normalment, la parella sol ser de la mateixa edat o més gran i els seus espermatozoides també han perdut aquell vigor d’anys enrere. L’home si que fabrica els seus espermatozoides sobre la marxa i, per dir-ho d’una manera gràfica, són del dia. Però la fàbrica també envelleix i és molt vulnerable a canvis per malalties, i això fa que la producció cada cop sigui més minsa.

Si ajuntem tot el dit, si que es poden tenir fills per sobre dels 40 anys, però pot costar molt quedar embarassada (i el temps apressa), cal cuidar-se més i cal majors controls del fetus. Si això no funciona de manera ràpida, la parella es posa nerviosa i recorre a la fecundació "in vitro".

Conclusió: Tenir fills després dels 40 anys, avui dia, no comporta gaires més riscos que en dones de 25 a 35 anys, però si comporta més dificultat per quedar embarassada, més controls i més paciència.

Crear angoixes a la embarassada.

Molt sovint és trist veure com s’angoixa la gent, perquè els ha explicat algú, amb molta autoritat, què és correcte fer en certes ocasions i ells no poden seguir el consell.

M’explico. És molt bonic compartir experiències amb altra gent i més si és del teu tarannà. A una embarassada que fa classes de prepart li pot anar bé veure que les altres embarassades passen els mateixos problemes que ella, els mateixos mals i les mateixes angoixes. Poder parlar amb gent que està en la mateixa situació que tu, fa que et sentis millor i vegis que no ets cap bitxo rar. En definitiva és teràpia de grup. A més et pots preparar físicament i predisposar de la millor manera. Fer classes de preparació al part va bé per intuir el que et vindrà i què es pot considerar normal o no. En resum, paga la pena viure tot el que es pugui l’embaràs.

Però hi ha un abisme entre no poder preparar el part i fer creure a la gent que si no fas aquesta preparació seràs una mala mare i les coses t’aniran malament, senzillament perquè no estaràs a l’alçada de la situació. El part és un fet natural i com a tal cal afrontar-lo. Voler fer creure que el que feien les nostres mares i àvies no era correcte és una absurditat. Cadascú arriba fins on pot i no cal donar-hi més voltes.

Si es fan classes de preparació al part, perfecte. Si no es fan també es parirà i segurament tant bé com si s’haguessin fet.