Reflexions d'un ginecòleg

En aquest blog pretenc donar explicacions i compartir comentaris de fets i coneixements que molt sovint estan mal interpretats o poc explicats dintre del camp de la Ginecologia i Obstetrícia. Lògicament són les meves interpretacions i per això poden ser exposades a rèplica. Us animo a fer-ho i poder mantenir un diàleg constructiu.

dilluns, 19 de setembre del 2016

L'alimentació durant l'embaràs



L’alimentació humana ha estat una de les grans variants en la millora de la salut en general, i de les embarassades i nadons en particular.

En els darrers anys hem assistit a una caiguda de les malalties durant la gestació i a una quasi desaparició de malformacions fetals, i tot això ha estat, sens dubte, gràcies a un canvi en els costums alimentaris.

Una bona dieta, ben variada, és una bona assegurança perquè tot vagi bé durant la gestació.

S’ha parlat molt de què s’ha de menjar, i jo repeteixo: de tot. Fruites, verdures, cereals, carn, peix, ous, etc. És millor menjar poc moltes vegades al dia (cinc) que menjar molt poques vegades al dia. Cal no oblidar que és bo beure molta aigua al dia (al voltant del litre i mig a dos litres diaris).
No hi ha aliments prohibits, però si aliments poc saludables, com per exemple els greixos en general, o els aliments que aporten pocs nutrients i són molt calòrics, com bona part de la pastisseria.

Per sort, vivim en una societat on les menges estan molt controlades i tot el que es ven en el mercat està molt revisat. La toxoplasmosi o la listeriosi no forma part dels nostres problemes habituals de salut (els veterinaris ho controlen molt bé). Això vol dir que cal extremar precaucions en aliments que provenen de llocs poc coneguts, excessivament artesanals o amb una higiene dubtosa, encara que siguin molt ecològics.

Aquestes menges com menys elaborades estiguin millor. La planxa o la brasa són molt bones, i no calen grans cuinats, ni salses complicades. L’oli d’oliva per cuinar o amanir és el millor. El consum de sal s’ha de reduir tot el que es pugui. S’ha de recordar que per sopar és millor no menjar aliments crus, que són més difícils de pair.

Aquesta dieta ha d’incloure unes tres racions de verdures o hortalisses, tres de fruita, dues racions de proteïnes amb carn, ous o peix, cinc racions de cereals amb pa, arròs o pasta, i tres racions de productes que portin calci com llet, iogurts o formatges. Cal no oblidar l’oli i els fruits secs (de tres a sis racions, dia) que aporten greixos insaturats (bons per la salut), proteïnes, fibra, antioxidants i molt minerals.

Moltes vegades el problema està a definir que és una ració. Durant l’embaràs es té gana i es tendeix a fer les racions més que generoses. Per això la podríem definir com la quantitat normal de menjar que cap en un plat de mida normal. Cadascú ha de valorar que és el “normal”. En el cas de les fruites pot ser una peça de fruita en les de mida mitjana, un tall en les de mida gran i una tassa de llet en les de mida petita, i en les hortalisses de 150 a 200 grams un cop cuita. En cas de ser sucs són uns 150 mil·lilitres, més o menys un got. La llet és un tassó, 2 iogurts o 150 grams de formatge, que millor que sigui tendre (evitar el semi curat o curat). La carn uns 100 grams i els cereals (en cru) uns 80 grams. El pa és uns 60 grams i la pasta també uns 80 grams en cru. Per acabar l’oli és una cullerada sopera i els fruits secs uns 25 grams.

Amb tot això tenim que els aliments aconsellats són: Amanides, fruita fresca, formatges tendres, pa integral, carn, pollastre, verdura, ous, iogurt, peix blanc i blau, llet, margarina, aigua mineral sense gas.

Els aliments que cal limitar: Productes de xarcuteria, fregits en general, salaons, salses, carn crua o fregida, líquids alcohòlics, peixos fumats, picants, fècula en excés, espècies, dolços o bombons, sucres, xocolata i líquids gasosos.

Darrerament, a aquesta llista s’hi ha afegit el peix espasa, tauró i tonyina vermella (peixos força infreqüents a la nostra dieta) per l’alt contingut en mercuri. També és millor controlar el consum de tonyina en llauna.

En definitiva, quan s’està construint un nen/a, com millor és el material que fem servir millor serà el resultat final.


dijous, 5 de maig del 2016

Famílies nombroses


Pertànyer a una família nombrosa és quelcom molt fàcil, sols cal tenir molts germans, però formar una família nombrosa ja és un altre cantar.

El primer que cal és tenir voluntat de fer-ho, i no tenir molts diners, ser de l’Opus o no sé quines bajanades més es diuen.

La voluntat és primordial i poder és el segon requisit.

La família nombrosa funciona diferent de les altres, hi ha molt més ordre, unes jerarquies entre germans i pares més profundes, un estar constantment pendent dels altres i, el “pal del paller” que n’és la mare, és inqüestionable, preciós, imprescindible.

Jo vinc d’una família de nou germans. Per desgràcia en falten els dos petits, nois. Això vol dir que ara som quatre noies i tres nois. Ben repartit!
Tens un grapat d’amics amb qui sempre hi pots comptar, inclosos els cunyats/cunyades, nebots/nebodes, nets/netes, renebots/renebodes, i la gran quantitat de persones que s’hi van afegint de mica en mica, les seves parelles. Ara quasi en som quaranta. Una festa amb tots junts és un espectacle, encara que comença a costar trobar un lloc per a tanta gent.

Si és tan bonic tenir tanta família, tants amics incondicionals, perquè no hi ha més famílies nombroses avui dia?
Això té dues respostes, la responsabilitat i l’economia.

Intueixo una falta de responsabilitat en les famílies que tenen molts fills, diuen uns. Que, els teus pares no tenien televisió?, diuen altres. Si, això m’ofèn quan m’ho diuen i jo sempre els contesto: I no pot ser que volguessin tenir molts fills, sense més. Per la família!!!
A la meva consulta molt sovint les mares de més de dos fills es queixen de com les tracten verbalment molts amics i coneguts.

És una xacra tenir fills? Quedes marcat tota la vida? NO. Quan tens molts fills és perquè vols, perquè el teu objectiu és formar una gran família i t’hi trobes bé amb ella. El teu esforç és gratificant i paga la pena. No hi ha res més bonic que una mare rodejada dels seus fills. Un, dos o tres. Ella sempre n’està orgullosa. Doncs ara imaginat nou!!!
Sens dubte l’economia és molt important, però crec que menys del que sembla. L’estil de vida d’una família nombrosa és molt diferent de les altres.
Un germà es cuida de l’altre. La roba passa per diverses mans, i no diguem les sabates, els joguets, tot. Les festes es fan a casa. Les vacances a un poblet proper. Et busques feines per mantenir-te i ajudar als pares. És un altre món.

El fet més important que ha fet desaparèixer les famílies nombroses és la incorporació de la dona al món competitiu de la feina. Molt sovint hi ha una incompatibilitat entre la progressió dintre de la teva professió i la maternitat.

A les feines més manuals i menys intel·lectuals encara hi ha la maternitat més primerenca. Quan la cosa es complica, l’edat de la mare augmenta. No et pots refiar dels avis perquè encara treballen. La famosa compatibilitat horària-laboral es fa impossible. La prova més clara és la mitjana d’edat de la maternitat en dones amb títols de carreres superiors (primer fill prop del 40 anys), i això dóna per un fill o com a molt dos (mitjana d’1,3).

No ens enganyem, tenir fills és bonic, mantenir-los és difícil, estar amb ells quasi impossible.