Fa temps que parlant amb moltes clientes i amigues veig que es tracta la menopausa com un punt i final "a no sé que". Com si passés quelcom que a partir d’aquí tot canvia i quina sort que teniu els homes que això no us passa. Quina bestiesa i m’explico. Literalment la menopausa és la falta definitiva de cicle menstrual. El climateri són tots els canvis hormonals sexuals que es produeixen al llarg d’uns anys per tal d’arribar a la menopausa. Normalment es vol cobrir la menopausa amb un llençol de nova etapa de la teva vida (encara que el meu tríptic sobre el tema i quasi tots els que he consultat diuen el mateix) per tal d’evitar dir que és evident que és un nou pas dins de la nostra maduresa (i si vols ser més dura, dins del nostre envelliment). Això no treu que a partir d’aquest moment hi ha canvis que es poden accelerar i sobretot pot haver-hi canvis psicològics agreujats per un signe tan clar. La falta de regla, després de més de trenta anys tenint-la, no passa desapercebut a cap dona i això pot fer que moltes ho vulguin veure com un canvi radical a la seva vida, però la veritat és que el canvi ja fa molt temps que s’està produint. Els ovaris, possiblement des dels trenta-tres anys, comencen a variar el seu funcionament i la quantitat d’hormones que produeixen. L’ovulació s’altera molt abans de la menopausa. Les hormones sexuals estan en declivi des de fa molt temps i el punt final és la menopausa. Explico tot això perquè no es vulgui veure la menopausa com un fet que sols passa a les dones i en pocs dies. Als homes ens passa el mateix. Hi ha un vell acudit que diu que la diferència entre por i pànic en un home es defineix com la primera vegada que no pot el segon o la segona vegada que no pot el primer. Amb això vull dir que tots patim una disminució hormonal al llarg de la nostra vida i que això forma part del nostre bagatge sanitari i humà. Com a éssers humans que som estem inevitablement lligats a un desgast que ens va envellint. Mentre aquest envelliment no sigui per malaltia greu o senzillament molt profund, cal seguir vivint amb tota la il·lusió que un sigui capaç i prendre la vida a grans glops (com deia en Serrat), que tot s’acaba i no es pot perdre ni un segon.
Es veritad que el cos humá al llarg de la vida té molt de canvis, pero jo no pensava trobarme tant diferent amb la falta de la menstruació, es veritat que et pot cambiar una mica o molt el caracter,(et tornes mes seria, arisca, tot t´he afecta molt més, estás més a la defensiva de tot,....). No se si tothom li passa el mateix.
ResponEliminaSi, a tothom li passa el mateix. La vida ens va desgastant i cada cop costa més tirar endavant i cercar aquests al·licients per ser feliç, però "segur que els trobaràs".
ResponEliminaFelicidades por el post y por el canto a la vida. Muy bonita forma de narrarlo tanto en el proceso de la mujer como el paralelismo con el hombre.
ResponEliminaHay mujeres que describen el proceso post menopausia como la auténtica vida, en la que tienen más energía por dejar de estar anémicas o casi anémicas. ¿Sabes si es muy frecuente este 2º escenario?
(disculpa te conteste en castellano, aún no se escribir catalán)