Reflexions d'un ginecòleg

En aquest blog pretenc donar explicacions i compartir comentaris de fets i coneixements que molt sovint estan mal interpretats o poc explicats dintre del camp de la Ginecologia i Obstetrícia. Lògicament són les meves interpretacions i per això poden ser exposades a rèplica. Us animo a fer-ho i poder mantenir un diàleg constructiu.

dimecres, 17 de novembre de 2010



Fa uns dies vaig tenir la immensa sort de poder visitar la seu, a Barcelona, de “Metges sense Fronteres”. Tot un plaer i un orgull d’haver-hi pogut anar.
Només entrar vaig constatar, que allí, es treballa amb l’objectiu d’ajudar els demés, de fer quelcom per la seva salut, sense cap interès polític, ni econòmic.
Em va impressionar la seva magnitut, organització i, sobre tot, la seva intendència i preparació de la seva intendència. Podríem dir que és molt fàcil fer de metge en el nostre món, quan hi ha de tot i qualsevol màquina et pot fer resoldre un problema. Però, que passa quan no tens ni la més elemental electricitat per fer funcionar aquest aparell? Tot canvia, tot és primari, tornes a l’inici de la medicina, quan les teves mans ho eren tot, quan l’experiència era el teu gran bagatge i l’habilitat la teva gran eina.
Tot això requereix un gran patrimoni humà, però també econòmic.
Em varen presentar el nou “spot” realitzat per Berlanga (en pau descansi): “Pastilles contra el dolor aliè”. Em va semblar sensacional i declara una cosa que és òbvia: Sense diners tot això no es pot fer.
Comprar les pastilles contra el dolor aliè és la millor ajuda que podem fer a una organització que treballa net i necessita molt recursos per pal·liar el dolor del món.

Cap comentari:

Publica un comentari